SHALOM BAIT: PAU A LA CASA… PAU A LA VIDA

Autor: Dr. Jorge G. Weil. Coordinador de Nefesh Internacional a Sud Amèrica.

14 de juliol de 2019 (traduït des de enlacejudio)

Com a introducció

Són explicades les situacions a les nostres vides adultes que resulten tan significatives i determinants, com arribar a la Jupà, el casament.

En aquest instant comença l'etapa més transcendent en l'existència dels adults: Crear una llar i portar fills a la vida, construir una família que representa la continuïtat del poble jueu, i així seguir complint mitzvot a les generacions per venir.

De com arribar ben preparats a la Jupà, en harmonia, amb claredat als cors i al cap, aquest és tot un tema que pot ser motiu d'un altre article.

Tornant al tema d'aquesta nota, que anomenem de manera molt general com a “problemes de shalom bait”, poques vegades en el nostre treball assistencial ens trobem amb una qüestió que, simultàniament, resulta ser tòxica, complexa i contaminant, amb múltiples i variats impactes en persones del grup familiar. Aquesta circumstància es presenta com a desacords o entredits al voltant dels assumptes de la vida quotidiana, de vegades en temes irrellevants. Moltes vegades, els entredits estan tenyits de racionalitat: “Oi que jo tinc raó!” Però, poc després de començar a analitzar el conflicte, és clar que qualsevol tema pot ser disparador d'aquesta turbulència que coneixem com a “problemes de shalom bait”.

Amor i respecte

A continuació, intentaré definir què és shalom bait, a partir dels ensenyaments del Rav Dr. Abraham J. Twerski, shlita.

La pau a la llar, o Shalom bait, neix i se sosté a partir de la combinació de dos elements que són essencials a la vida matrimonial: amor i respecte mutus.

El Talmud diu que “l'espòs ha d'estimar la seva esposa com a si mateix, i ha de respectar-la, fins i tot més del que es respecta a si mateix” (Yevamot 62b). Per descomptat, aquesta actitud ha de ser reciproca, ja que l'esposa també ha d'estimar i respectar el seu marit.

És difícil imaginar que l'amor sorgeixi al primer instant d'una nova relació... Això seria “enamorament” o “romanticisme”, que són sentiments superficials, passatgers i que tenen poc a veure amb l'amor.

El Rambam -ens recorda el Rabbi Twerski- ubica el respecte abans que l'amor, ja que l'amor pel cònjuge requereix un temps per desenvolupar-se, i el respecte és un aspecte central i bàsic per a l'enllaç matrimonial, des del començament mateix !

Què ens diuen els estudiosos

Molt s'ha escrit sobre aquest problema que és cada cop més freqüent, més evident i visible.

Aquest assaig està basat en els ensenyaments, tant escrits com apresos personalment del Rav Dr. A. Twerski, que posseeix la virtut de comprendre cada cas individual com a únic, alhora que simultàniament l'ubica a l'univers dels conflictes psicològics, emocionals i socials més seriosos de la nostra generació.

Des de diferents enfocaments, molts pensadors han expressat les seves opinions, i efectuat recomanacions buscant proveir solució a un problema que, Dio

s no ho permeti, pot arribar a ser una epidèmia a les nostres famílies i comunitats.

Rav Dr. Abraham J. Twerski, shlita – Compromís ètic

Respecte del Rav Dr. Abraham J. Twerski, shlita, resulta excepcional (diria que es tracta d'un cas únic) que una sola persona, autor de desenes de llibres, amb dècades d'experiència clínica i tasques rabíniques simultàniament, comprengués amb tanta claredat, legitimitat professional, compromís ètic, amb bases científiques i saviesa, el conflicte de shalom bait. El Rav Dr. Twerski està dedicant la seva fructífera vida a tractar pacients, formar professionals joves, crear institucions i sobretot, a descobrir l'essència malalta i dramàtica de les discòrdies conjugals cròniques, els “problemes de shalom bait”.

“Res és més apreciat en el judaisme que shalom bait, una llar pacífica i harmònica” escriu el Rabbi Dr. Twerski al seu llibre “The first year of marriage”.

L'autor continua dient que “aquell que encoratja la pau en una llar és considerat com si hagués encoratjat la pau en tota la nació jueva” en una cita d'Avos D'Rebbi Nosson 28: “En els temps més difícils, l'ideal del casament jueu ha estat aconseguit… En els nostres dies, òbviament, les coses estan força malament” conclou l'autor.

Primeres definicions

Els pensaments del Rav Dr. Twerski sobre la problemàtica de shalom bait ens adverteixen que aquesta situació d'hostilitat crònica pot ser l'origen, el punt de partida, d'una multiplicitat de conductes malaltes que es manifesten tant entre els cònjuges com amb els fills, i que de poc, en no ser tractat en forma adequada com el problema seriós que és!, de poc, reitero, comença a infiltrar-se i contamina tots els escenaris de la vida quotidiana, fent-se habitual la manca de respecte cap a l'altre cònjuge. Augmentant la violència domèstica, també es veuen afectades la salut psíquica i física, es deteriora el treball (parnasà), i s'influeix negativament tant en el comportament dels fills com en la capacitat d'aprenentatge a l'escola.

Violència domèstica i la “conspiració de silenci”

Al pròleg del llibre “I'm so confused, am I being abused. Guidance for the ortodox Jewish spouse and those who want to help” recentment publicat per la Llic. Lisa Twerski, el Rabbi Dr. Twerski esmenta un aspecte central del conflicte de la violència domèstica, anomenant-lo la “conspiració de silenci”.

“No hauria de ser sorpresa per a ningú que, durant la meva formació com a rabí, la violència domèstica mai no fos esmentada… A la facultat de medicina ens van ensenyar com tractar un trauma. El que mai no va ser dit és que aquest trauma podria haver estat causat per un cònjuge abusador” escriu l'autor del llibre.

“Es va fer clar que hi havia una conspiració de silenci per evitar reconèixer i manejar l'abús domèstic, ja sigui emocional, verbal, físic o sexual. A la comunitat jueva, on l'abús domèstic és considerat una shonda (a Idish significa una gran vergonya, una desgràcia terrible), la negació va ser segellada hermèticament” continua escrivint el Rabbi Dr. Twerski al pròleg del llibre. “Jo vaig sentir que era la meva responsabilitat, tant com rabí i així com psiquiatre, cridar l'atenció a la comunitat jueva i portar aclariment sobre la violència domèstica, a les seves pròpies entranyes” segueix el Rabbi Dr. A. Twerski.

Tractar les situacions conflictives a temps

La violència domèstica és la que exerceix el cònjuge sobre la seva parella, i inclou tant el maltractament emocional, verbal, físic, com també allò referit a allò sexual. En la gran majoria dels casos és el marit que sotmet la violència a la seva dona. I si bé aquest maltractament no apareix de cop, en general hi ha una violència, solapada i de vegades imperceptible, des del començament mateix de la relació. I com qualsevol malaltia o situació conflictiva, el temps per si mateix l'únic que fa és amagar, amagar i empitjorar el conflicte.

Ara bé, quan aquestes situacions transcendeixen més enllà del nucli de la parella, convé que s'hi involucrin la família, els sogres (pares de l'esposa), cunyats o amics? La resposta és difícil. L'experiència professional ens ensenya que en molts casos les circumstàncies es fan més complexes, i es complica –i de vegades empitjora– la relació conjugal. Per això, el Rav Dr. A. Twerski suggereix sempre recórrer a professionals capacitats per assistir a la parella en conflicte, i no armar situacions improvisades que puguin aguditzar el conflicte.

La política de l'estruç. Quan el silenci és còmplice de la violència

El 1996, el Rav Dr. Twerski va publicar el llibre “The shame borne in silence: spouse abuse in the Jewish community” (sense traducció a l'espanyol el títol del qual seria “La vergonya nascuda en silenci: l'abús conjugal a la comunitat jueva”).

Després de la presentació del llibre, el Rabbi Twerski va necessitar protecció policial per poder dictar les seves conferències per les serioses amenaces de vida de les quals va ser blanc. I això no és una “anècdota” menor; per contra, amenaçar qui treballa cridant l'atenció sobre aquesta qüestió, que pot arribar a destruir l'equilibri mental de centenars de famílies, hauria de ser reconegut i agraït com a servei incalculable per a tota la comunitat jueva.

El Rabbi Dr. Twerski, igual que un creixent nombre de professionals, va començar a utilitzar els vocables, per a molts massa forts, violència domèstica i abús conjugal en analitzar la problemàtica del shalom bait. Aquests conceptes, que per a molts expressen a una tendència de la societat en general, però no a la comunitat jueva ortodoxa en particular, agreugen, perquè amaguen, el problema. Aquests conceptes, que eventualment poden afectar la sensibilitat d'alguns sectors, expressen amb rigor la naturalesa i els continguts d'aquesta desgraciada situació en la convivència del matrimoni. No sempre és bo amagar les escombraries avall de la catifa.

Els múltiples factors

Des de ja que hi ha múltiples factors que afecten i alteren la conducta humana, i per tant la vida matrimonial. Si bé hi ha persones que pateixen severs trastorns psiquiàtrics (psicosi, neurosi, psicopaties) altres persones pateixen addiccions (alcoholisme, drogues, joc), i aquestes afeccions lògicament desencadenen violència i manca d'harmonia a la llar, aquests casos no són els més comuns.

A les consultes per “problemes de shalom bait”, veiem que no són els trastorns psicològics greus els responsables més freqüents de l'essència del conflicte (shalom bait).

Moltes vegades, els protagonistes dels “problemes de shalom bait” i de la violència domèstica, poden tenir personalitats funcionals fora de casa i arribar a ser individus reconeguts com a exitosos en els seus treballs o un altre àmbit extern a casa seva.

Quantes vegades ens hem sorprès en prendre coneixement que en una llar de gent coneguda hi havia greus és disputes i aldarulls, i no ho aconseguiem entendre, en funció de la imatge que donaven cap al món exterior, com és que això passava!

Una forma particular de violència

Moltíssimes vegades, les parelles que sol·liciten ajuda professional, o arriben a la consulta enviats per un rabí o conseller, utilitzen un llenguatge aspre, rude, i de vegades despietat, per relatar els seus conflictes. I si bé no necessàriament utilitzen insults, sí que expressen almenys un tracte poc digne envers el cònjuge.

“Jo proveig la sustentació material per a la casa, i per això mereixo respecte!” diu el marit amb irritació, i gairebé amb còlera. El Rabbi Dr. Twerski respon que “aquest al·legat no és suficient per guanyar-se el respecte, ja que els animals també proveeixen aliment per a les seves cries…”.

Segueix dient el Rav Dr. Twerski, que l'ésser humà és una criatura que té el potencial d'elevar-se més enllà de la naturalesa animal (el cos), de transcendir al mandat biològic (hormones), créixer espiritualment, i poder així “guanyar-se el amor” dels seus cònjuges. Molts creuen que pel sol fet d'haver format una família i sostenir-la amb esforç, això els dóna un dret implícit a ser estimats i cuidats pel cònjuge. I això és un error greu, ja que l'amor i l'harmonia es guanyen amb treball intern, respecte i demostració externa. Quan la violència, verbal o física, reemplaça el diàleg i el respecte per l'altre, aleshores les portes de l'infern són cada cop més a prop.

Es pot prevenir aquesta manera disfuncional de viure?

Pre-Venir. La resposta és afirmativa. I és complexa.

Moltes vegades en l'entusiasme (lògic) del festeig es veuen aspectes en la persona que no resulten feliços (canvis en l'humor, alterneria, acudits agressius, burles, etc.) però que són negats i no es dimensionen com el (potencial) perill que això representa en el futur una vegada que la parella de nuvis passa a ser un matrimoni.

La consulta -en aquell moment- amb professionals acreditats pot ajudar a prevenir el desenllaç indesitjat que és motiu d'aquest informe: els “problemes de shalom bait”, la violència domèstica i l'abús conjugal.

El respecte i l'amor al cònjuge són doncs “avals i garanties” per desenvolupar una vida harmònica, en felicitat.

Què en diuen els mestres de la llei rabínica

L'opinió de 5 rabins destacats de diferents comunitats jueves sobre el Shalom Bait, l'harmonia a la llar, una condició per a una llar exitosa:

RABÍ ABRAHAM PALTI (Comunitat Sefaradí)

Shalom Bait, en hebreu, és Pau a la Llar. És completar-se l'un a l'altre, fins i tot és cedir per arribar a una entesa. Quan no existeix aquest procés es fan malbé a ells mateixos i als fills; aquests nens estan generalment opacats.

És important que les dues parts cedeixin i que les famílies no s'immiscueixin.

Al Talmud diu:

“Si la teva dona és petita, encara de la mida del cap d'un all, ajupeix-te i parla amb ella”. (Talmud)

RABÍ ABRAHAM TOBAL (Aliança Monte Sinaí)

“Shalom Bait és pau, harmonia a casa. És un concepte molt important a la religió i avui més que mai, quan estem vivint la desintegració de tantes famílies i parelles. Hi ha molta manca de tolerància, s'està perdent l'harmonia i l'amor veritable. Però té un valor de primer nivell. La religió fa molt èmfasi a fer tot el possible per aconseguir que la parella arribi a una entesa i hi hagi harmonia a la llar.

El judaisme, a través de la història, ha estat mantingut i transmès pel nucli familiar. Hi ha tres preceptes bàsics a la Torà: el matrimoni, “creixeu i multipliqueu-vos” i l'educació dels fills.

Lamentablement, a l'època en què vivim -amb la tecnologia, la TV, el Cinema, l'Internet i comunicacions tan ràpides, amb la manca de valors i tolerància i el materialisme- s'ha promogut molt l'egoisme i manca de lliurament d'un al un altre. El matrimoni és un valor molt important en el judaisme i cal fer tot el possible per recuperar-ho”.

RABÍ MARCEL RITTNER (Comunitat Bet-El)

“Shalom Bait és l'ideal, representa el concepte d'una llar on trobem aquest equilibri entre el respecte i la comprensió. I poder crear un Mishkan (altar), un espai on Déu mateix se senti a gust per ser present. Quan es manca al respecte, no hi ha tolerància i no hi ha comprensió: és quan sorgeixen els problemes a les famílies”.

RABÍ SHLOMO TAWIL (Comunitat Maguén David)

“Shalom Bait, és harmonia a casa, la base de la casa. A la Torà es diu que de vegades cal fer servir mentides per a Shalom Bait: jo no ho aconsello perquè la dona s'adona de la fal·làcia, encara que l'home no. Ho explica el Ramban (Najmànides): quan Déu mana els àngels a Sarày per dir-li que tindrà un fill, Sarày li contesta que no pot ser, ja que Abraham ja és vell. Aleshores Déu va amb Abraham i li diu que Saráy va dir que no pot tenir fills perquè ella és vella, Hashem va canviar la versió de tots dos: és una forma de mentida, però d'aquesta manera no va ofendre Abraham (per evitar un plet a la parella )”.

RABÍ SHAI FRONDLICH (Kehilà Ashkenazi)

“Al matrimoni, ens diu la Torà, hi ha una fórmula perquè no siguin dues les persones que viuen junts, sinó una sola ànima que es canvia a viure en dos cossos. Aquest diàleg entre totes dues és el que anomenem matrimoni; serveix per viure en harmonia”.