TOT ÉS COMENÇAR

Com puc arribar des de l'Agulhas (sudàfrica a Magadan (Rússia), 22531km, que és el trajecte a peu continu més llarg que es pot fer al món segons google, uns 3 anys caminant a bon pas? Idò, sortint del meu cau de Hòbbit i donant la primera passa en direcció cap allà.

Després d'una pandèmia que ha deixat tocats a tothom, els que no han patit la malaltia, pateixen les conseqüències psicològiques de l'aïllaments socials, les aturades de tot contacte humà i de la vida cultural i social, d'actuacions musicals, cinema, teatre, bars, de xeremies, d'assajos, de música,... de l'alegria de viure.

Confès que des que d'un temps ençà sembla que he trobat un sostre invisible que fa de topall i no amplio el meu repertori, ni milloro la meva tècnica, ni experimento amb fer reguinyols al repertori que ja sé, ni aprenc o milloro la meva lectura musical de les partitures, ni m'assec davant del paper a intentar transcriure peces o a crear-ne de noves amb l'instrument…

Parlant amb altres companys xeremiers i fabiolers he vist que aquest és un problema generalitzat i aguditzat sobretot arran del Covid19. Aquesta càrrega feixuga que sembla que flotés per l'aire, un pessimisme general d'un "res no tornarà a ser com abans"... 

El motiu pels quals s'ha esdevingut tal circumstància és la mancança d'un espai, entès com a físic, però també social, emocional o temporal, on desenvolupar una tasca d'actuació, uns assajos, un estudi, un espai de reunió amb altres músics per fer colla, un grup estable de persones amb un interès i objectiu comú.

Comença un nou curs escolar, la basca estival mos deixa… o això mos agradaria… Pareix un temps propici per etzivar una embranzida a nous projectes engrescadors i engrescar-mos, primer a nosaltres mateixos i després a altra gent, a fer coses, a despertar d'aquest xubec i remoure consciències que si seguim així acabarem amb una depressió de cavall, en comptes de pastilles aquí receptam música de xeremiers, alegria i quatre bromes i compartir una estona, qualque sopar també, per què no?... Tot és proposar-s'ho. Fins on arribar, que si sonar en colla o banda, que si cercar actuacions, que si… anem a començar i ja ho veurem. Perquè: Tot és començar!

Miquel Mestre Mut

Fabioler