Un, que és de semblant curiós, ara en diuen neurodivergent, assegut a la cadira i guaitant per la finestra, de tota la vida que m’ha agradat embadalir-me amb el paisatge humà que m’enrevolta sense fer gairebé res més, tenguent moltes feines a fer, que perdre el temps, d’això se’n diu galvana, mandra, vessa o pocafaneria,.... si en mon idioma té tants de noms vol dir que deu ser un dels més alts i nobles sentiments.
Deia, però, que des de la finestra servant, un cel estirat blau d’horabaixa, meditava, els carrers tot ombrívols pels plataners plantats, carrers i camins. Els camins uneixen dos punts, és ver, però també solquen el sementer i el separen, creen divisions on abans no existien. Aquesta és la realitat dicotòmica de la vida dels senders. Uneix i separa, créixer és afrontar les conseqüències no sempre desitjables ni esperades de discriminar i triar un camí i no un altre.
El principi de discriminació a la vida, ens porta a definir-mos. Són els nostres actes allò que ens defineix, molt més que les nostres paraules.
Els camins són els que ens han allunyat als que jo creia eren amics, ara ja és palesa la preocupació i els esforços esmerçats en mantenir els llaços afectius amb aquesta riba, cap ni un… Sort en tenc d'haver obert els ulls, encara que sigui tard i a fosquet ben entrat.
Avui a la finestra estant, com altres dies, pensarós, m'amara una nostalgia de quelcom que no conec, que vaig viure o mai vaig assolir, de soledat estant en companyia d'altre gent, de sed, malgrat tenir aigua abastament, de fam, tot i tenir la panxa plena. Em trobo enfonsat enmig d'un mar de tristor i no sé nadar-hi, no tenc ni les forces per braçajar, ni demanar auxili.
Cuando dejo ir lo que soy, me convierto en lo que podría ser”. (Lao Tze)
“La mejor manera de dejar ir, es centrarse en qué hacer a continuación”. (Denis Waitley)
“Se necesita aún más fuerza para dejar ir, que para defender algo”. (Eckhart Tolle
“En el proceso de dejar ir, perderás muchas cosas del pasado, pero te encontrarás a ti mismo”. (Deepak Chopra)
“Hay una diferencia importante entre rendirse y dejar ir”. (Herman Hesse)
“Anoche dejé ir al mundo y gané el universo”. (C. JoyBell C.)
“El tiempo no cura el dolor emocional, debes aprender a dejarlo ir”. (Roy T. Bennett)
“La creatividad se puede describir como dejar ir las certezas”. (Gail Sheehy)
“No necesitas fuerza para soltar algo, lo que realmente necesitas es comprensión”. (Guy Finley)
Quid moravit mores mortem?
¿Qué comportamiento retrasó la muerte?
Tempus fugit
El tiempo vuela
Omnes feriunt, ultima necat
Todas hieren, la última mata. (las horas)
Ubi nunc tu es, olim ego fui, ubi nunc ego sum, tu eris aliquando.
Donde estás ahora, una vez estuve yo, donde estoy ahora, algún día estarás tú.
Quod natura non dat Salmantica non præstat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada