Novembre és començat

Novembre és començat amb un sol tardorenc, i és que malgrat la sensible davallada de les temperatures, el sol llueix encara que sigui entre núvols. En aquest temps s’inicien moltes coses, el curs escolar, tallers, feines, tasques, temporades, el fred. És una època, per mi, en què hi aflora la il·lusió a balquena, de projectes nous, temps de recomençar. Hi ha quelcom d’alegria i de nostàlgia a dins mi que fa que a la tardor, després de la basca estival, s’activi el xip de les ganes de fer coses, projectes, molts i diversos. Aquesta il•lusió sense raó aparent, me porta records de la meva infantesa, dels inicis de curs escolar, el retrobament amb les aules, els amics, el pati i els seus jocs, una felicitat innocent perduda fa una catefa d’anys. Les preses i els tràfecs quotidians acabaren amb la innocència, però la sensació il•lusionant d’inici de curs resta i reïx cada tardor. Vull fer moltes coses i tenc molts de propòsits, sí; aprendre alemany, ballar ball de bot i anar a classes de flabiol a s’escola de música i danses de Mallorca, començar a estudiar per les pròximes oposicions que encara no s’han convocat, fer dieta, fer uns instruments musicals parescut a una viola de roda i unes flautes i xeremies amb deixalles i un poc d’imaginació i molta paciència, ser feliç… totes les promeses que es poden fer i refer al dia de Cap d’Any i que mai de la vida assolim, bé perquè no tenim el temps ni la perseverança o no eren objectius realistes… però de vegades, molt poques vegades, la intenció és allò que més importa