Això era i no era, un país on hi havia viscut un senyor petitet amb bigoti curt i molta mala llet que havia nascut al nord-oest d’aquest país. Aquest senyor amb tanta mala llet va governar el país gairebé quaranta anys, donant als seus pistoletes i fusellets per poder matar als dolentots que li fessin la contra, i formant i anomenant jutges, fiscals i magistrats del reino per revestir aquests crims necessaris i justificables de legitimitat. I així va ser mentres ell fou viu, però heus aquí que va ser previsor i va nomenar un successor a un petit príncep molt cufoi, encantador, molt campetxano, una mica trapella i molt faldiller, perquè continuàs la seva tasca de mantenir a ratlla als elements subversius després de la seva mort, amb allò de atado y bien atado.
El senyor malalletat del bigoti curt a la fi va finir i va ser enterrat allà on no volia. El nou príncep hereu, empemptat per uns estrangers que en direm comunitat internacional va organitzar una obra teatral que anomenà transición que vol dir canviar-ho tot per seguir igual. Així varen aprovar a aquell país una llei inamovible, excepte si els interessos dels grans bancs i les multinacionals així ho volen, que varen anomenar constitución. El senyor malalletat del bigoti curt havia mort, sí, ja no hi era, i els seus seguidors per art d’encanteri del campetxano, que ja hem dit que era encantador, varen desaparèixer dels tribunals i els quarters militars, o es varen convertir en demòcrates acèrrims.
Que faci una passa envant aquells que van votar a l'actual rei del Reino de España:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada