Avui (el dia que vaig començar a escriure aquesta entrada) ens hem berenat amb la notícia que els preus de les vivendes de Balears ja estan al nivell de les de Guipuzcoa, la comunitat més cara en aquest sentit des de sempre (segnos Informe de la taxadora Afinsa). Aquest estiu ens han contat que el seixanta per cent de l'obra nova és adquirida per estrangers. És a dir, per resumir-ho amb una frase que ho entenguin tots: "Raus Einländer!".
No s'ha plantejada des de cap institució pública cap política efectiva que solucioni el problema de l'accés a la vivenda de desenes i centears de milers de persones a aquesta comunitat, accés avui en dia impossible per a qualsevol que tengui un sou mitjà, ja no parlam de famílies en risc d'exclusió social sense recursos econòmics o amb entrades de líquid realment insuficients per pagar un lloguer.
Com deia el president dels promotors immobiliaris a una entrevista a IB3 Ràdio, amb la crisi sanitària del Covid19 i la correlativa crisi econòmica catastròfica d'escala mundial que ha provocat, ja no tenim una bimbolla immobiliària, ara el que tenim és una crisi immobiliària. Els natius, aquells que venien les seves cases als guiris per un valor deu vegades més car del seu valor real ara es troben/ens trobam que no podem assolir ni tansols una vivenda a Son Gotleu. Tot s'ho queden els estrangers per fer negoci.
Hi ha molta casa buida a Palma, fons voltors, bancs, cobdiciosos inversors estrangers o nacionals que esperen des del cimal com a pacients carronyaires a que caigui l'oportunitat de fer-se encara més ric a costa de la misèria d'altri.
Una mesura per abaratir efectivament el sòl és l'adquisició de manera massiva de vivendes i terrenys urbanitzables per destinar-ho a vivenda de lloguer social econòmic, no al nivell del mercat que només poden pagar uns pocs, em refereixo a tirar els preus, 950 € mensuals el 30% pot destinar-se com a màxim a lloguer és a dir 285 € de màxim per un pis mitjà de cent o cent vint metres quadrats, tres habitacions, una terrassa i dos banys, altrament podria ser encara més econòmic. Atès que el flux cap a una vivenda pública i econòmica seria brutal, abocaria als inversors rapinyaires a desfer-se de l'excés d'immobles devallaria el preu del sòl de manera immediata per entrada sobtada d'oferta. De cop i volta hi hauria centenars de vivendes plurifamiliars en venda assequibles i lloguers a la ciutat a preus més raonables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada