REBOSILLO RADIOACTIU II: CAPÍTOL 1: ESTEREOTIPS A LA CULTURA POPULAR

Un dels desavantatges dels temps actuals és que l’immediatesa fa que el contingut vessat sigui tan volàtil i no pugui romandre més que uns segons o minuts en el suport digital, està accesible a la xarxa, però a mi m’agrada llegir, rellegir, cavil·lar, tornar a llegir-ho, cercar informació d’allò que m’ha semblat més interessant… digau-me retro, vintage o antiquat, ja tenc una edat. La idea de materialitzar els articles del “Credo de Madò Llucia” i les “Preguntes Compromeses” del podcast de Rebosillo Radioactiu, va ser inicialment deixar palès de qualque manera aquesta interessant proposta, al manco a mi me sembla interessant, apart de vessar-hi, ja que el blog és d’en Mestre, la meva opinió sobre el tema corresponent. Que quedi molt clar per a tot l’inhòspit lector d’aquest blog (ja sé que només me llegeix la meva dona, i perquè me vigila d’aprop), és una opinió molt personal, no s’ha d’estar d’acord amb el meu punt de vista.

Una advertència abans de començar : el tema és d’aquests que duen més coent que l’arròs pobler den Toni ballador. (Uep, com anam!)

Credo Madò Llucia

1- Regalar flors només ho poden fer els homes, tal i com es fa a sa festa de les Verges, o a sa festa dels enamorats el dia de sant Jordi. (10:50)

Aquí haurem d'anar alerta a no caure en la trampa ideològica del gènere. Les festes esmentades són, com pràcticament totes les que tenim a Mallorca, festes d'origen religiós, per tant, tenen un CONTEXT concret del qual no podem defugir. El dia de sant Jordi (el nom mateix ho diu "sant") és una cel·lebració, del sant, la llegenda i el mite, la història real de la qual ben poca cosa en sabem, si no és per la tradició oral, les llegendes, que no sempre han de refussar-se per la seva càrrega fantàstica o mitològica, atès que sempre amaga una realitat per a qui la sàpiga trobar. La festa de les Verges pot semblar menys evident, però sí és una altra festa religiosa, la festa de santa Úrsula i les deu mil verges màrtirs (que segurament varen ser menys, però la saviesa popular ho magnifica amb la finalitat d'exhaltar la virtud i el sacrifici d'aquestes joves). Perquè la virginitat és una virtud, contraposada a les passions carnals desenfrenades fruit de la concupiscència, una gràcia, i la gràcia s'oposa al pecat, p.e.luxuria. La Bellesa, la Paciència, la Misericòrdia, la Bondat, l'Amor (la caritas cristiana) s'associa a la gràcia, com les flors. Allò lleig, pecaminós, pudent, fosc s’associa al Mal, al dimoni, al pecat.

Per altra banda, cambiando de tercio com diuen els toreros, però no massa, el problema rau en què la ideologia de gènere s’aplica només a favor de les dones. Tothom coneix i, fins i tot, n’hi ha que celebren, el 8 de març, però ningú sap què és el 19 de novembre. Quins motius hi podria haver per reivindicar-lo?

Concloent el tema: No. Mai en ma vida una al·lota m’ha regalat una sola flor, tampoc m’ha suposat aquest fet cap trauma. Jo sí n'he regalat, i moltes! (Com sabeu, estic fet a l'antiga)

2- L’aplec de Rondaies Mallorquines, tal i com el coneixem està desfassat. Hem d'actualitzar lletres de romanços i rondaies (12:53)

Tal i com explicava el mestre Tolkien al seu amic C.S. Lewis, i jo he intentat fer-vos cinc cèntims una mica més amunt, els contes tradicionals, com les rondaies, són reals, contenen aprenentatges i experiències de vida. Si heu llegit el llibre "Un Camino Inesperado" de Diego Blanco Albarova, o me seguiu, sabreu de què us parlo. Tolkien, i Jesús, parlen en paràboles, que presenten una qualitat, la interpretabilitat, s'ha d'entendre molt bé per a qui eren adreçades, en quin moment concret de la història personal i col·lectiva i l'entorn cultural, religiós i geogràfic, per copsar el missatge.

Tot té el seu CONTEXT, i extreure-ho no té sentit, com tampoc eliminar un relat que ha perdurat per transmissió oral al llarg de segles (tradició, del llatí traditio). Aquí entra en joc una variable important, l'educació en els valors. Els valors d'una societat on eren contades les rondaies a devora una foguera de la llar, evidentment han canviat, no sempre a millor. Avui en dia aquesta educació moral i en valors sembla desapareguda.

Com ja he comentat, les rondaies i romanços expliquen esdeveniments que potser es basen esdeveniments reals, evidentment no en un sol fet, sinó en un conjunt, tal volta ocorreguts i tampoc relatats tal i com varen tenir lloc, atès que cada padrina devora sa foganya i degué afegir una bruixa, un dimoni, un príncep, un drac o un encanteri per fer la història més "mengívola".

Posem un dels exemples que en Diego Blanco fa servir sovint a les múltiples conferències i als llibres que escriu, el conte de la Caputxeta Vermella, un conte explicat per les àvies a les seves nétes devora de la llar de foc del qual tots en coneixem la trama. El llop és el símbol del mal, en la mitologia nòrdica el llop Fenrir al final del temps ha d'alliberar-se i matar a Odin; el bosc és un lloc deshabitat, per tant perillós i el vermell és el color més cridaner de tots, per tant vestir-se de vermell és cridar l'atenció dels depredadors sexuals i arriscar-se a que el llop t'enxampi. L'ensenyança a que se pot extreure és, si vas per on no hauries d'anar, vestida com no hauries d'anar vestida, tendràs problemes, o corres un perill molt gran de tenir-ne de ben grossos.

En principi no som partidari de deformar les rondaies i romanços, tal vegada sí podem escriure'n de noves, i aquestes estaran adaptades als temps corrents atès que els autors viuen al segle XXI.

3- Si la bullanguera és un joc ritual, ha d’adaptar-se a la societat actual. (15:10)

Si sou seguidors habituals d'aquest blogaire esporàdic (digau als comentaris si no sou sa meva dona!) tal volta recordeu aquest tema de l'any 2017. Amb això queda resposta la meva postura, la tradicional de tota la vida... :D. Som persones humanes, per tant tenim un sexe definit pels cromossomes XX(femella) o XY(mascle). El ball de bot manté certa càrrega de sensualitat, encara que avui en dia passi ben desapercebuda, sinó, perquè voldrien ballar dos homos plegats (havent-hi tantes dones per triar)? Notau que als homes blancs cisexuals casats heterosexuals conservadors cristians i sense diversitat funcional ningú els ha castrat,... de moment. Pero no donem idees!

4- El nostre imaginari col·lectiu necessita renovar el seus referents. Dones dins la història que són referents en cultura popular? (17:10)

Existeixen pocs referents de dones dins de la història pel rol que els ha tocat viure al llarg molts segles a les femelles. Els que anaven a la guerra i a l'escola i a córrer món a viure aventures i descobrir noves terres eres mascles. Les dones quedaven a casa, tancades a la cuina, cuidant als fills. Així era i avui en dia no hi podem fer res més que posar en valor aquells testimonis que ens han arribat, malgrat tot. Perque malgrat tot, dones extraordinaries que han fet HISTORIA en majuscules.

Amb una cerca ràpida a la meva base de dades memorística me sorgeixen, per àmbits:

Militars: Joana d'Arc (guerra dels 30 anys), Inés de Suárez (fundadora de la ciutat Santiago de Chile), Maria Pita, Agustina d'Aragó (guerra del francès), Liudmila Pavlichenko (2a guerra mundial).

Ciència: Maria la jueva (alquimista medieval, us sona el mètode de cocció del bany maria?), Marie Curie (primera persona amb 2 Nòbels).

Art: Emilia Pardo Bazán, Frida Kahlo.

Ball de bot i cultura tradicional de Mallorca: Miquela Lladó, Bel Cerdà, Joana Domenge, Pilar López reiona, Maribel Servera, figures femenines en la cultura tradicional, ses Valentes Dones de Sóller, ses Madones d'Andratx, les Àguilles de Pollença,....

5- Halloween és el pitjor que ens ha pogut passar. (20:05)

El sentit generalitzat del podcast era que era impossible lluitar contra Holywood i la seva indústria, darrera la promoció d'aquesta nova festa forana. La solució passava per introduir-hi els elements nostrats a la festa forastera.

Estic absolutament en desacord. Molta gent confon dues celebracions religioses separades per 24 hores, tal vegada per ignorància de què se cel·lebra el dia de la festa de Tots Sants i la festa dels Fidels Difunts del dia següent, mesclant amb Halloween, Samháin, carabasses, caramels i bruixes. Aquí podem assumir responsabilitat els catòlics que no hem sabut explicar el sentit de casdascuna de les nostres. Des d'aquest petit cadafal deixeu-me que us intenti fer un resum. El Dia de Tots Sants és una solemnitat cristiana que té lloc l'1 de novembre per a les esglésies catòliques de ritu llatí, i el primer diumenge de Pentecosta a l'Església ortodoxa i les catòliques de ritu bizantí.

Per altra banda, la commemoració de Tots els Fidels Difunts és un dia firat religiós dins d'algunes Esglésies cristianes, en memòria de les víctimes. Es commemora el 2 de novembre i el seu objectiu és pregar per aquells fidels que han acabat la seva vida terrenal i, en el cas catòlic, pels que es troben encara en estat de purificació al Purgatori.

El Dia dels Difunts, el dia designat a l'Església Catòlica per a la commemoració dels difunts fidels. La celebració es basa en la doctrina que les ànimes dels fidels que en el moment de morir no han estat netejades de pecats venials, o que no han fet expiació per transgressions del passat, no poden assolir la Visió Beatífica, i que se'ls pot fer ajudar a assolir-la per precs i pel sacrifici de la missa.

La festa nova que ens han venut molt bé disfressa amb dolços i divertiment, des del meu sentit aràcnid de catòlic, una tenebre diabòlica. Els vampirs ara són atractius, l'infern és diversió, el dimoni és un mestre del màrketing. No de bades és anomenanat el "mentider". El nom de Lucifer (etimològicament vol dir "el portador de llum") en la bíblia hebrea és helel ("el que brillant o lluminós"), per tant, la imatge d''un diable tradicional mediterrani amb banyes que fan por al nins, essent un àngel, un ésser de llum al cap i a la fi... no semblaria ajustar-se a una imatge que jo esperaria trobar si seguís el que s'en diu d'ells als llibres bíblics.

Fa por que se banalitzi aquesta filtració cultural demoniaca, però ens veim assetjats arreu, seguirem dempeus defensant la Fe, intentant viure autènticament, encara que haguem de tornar ser dotze (Benet XVI dixit).

Peguntes compromeses:

- Com pensau que trobaran, d’aquí a 200 anys, quan vulguin recuperar Imaginau-vos que som a l’any 2220 i uns experts estan estudiant recuperar una festa tradicional antiga de l’any 2000, com la recuperarien? Quina triarien? I si fossin els balls, quins balls triarien?

Hi ha un parell de conceptes que abans de res voldria clarificar abans d'entrar en matèria.

1er.- La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.

2on.- El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') o cultura tradicional és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social. A més a més, acostuma a dir-se de la mateixa manera l'estudi d'aquestes matèries.

Perquè una manifestació cultural es consideri un fet folklòric, ha de complir amb algun o tots els següents aspectes:

- Ha de transmetre's per via oral.

- Ha de ser d'autoria anònima.

Ha de ser patrimoni col·lectiu de la comunitat representant del lloc on es manifesta aquest fenomen.

- Ha d'ésser , és a dir, tenir alguna utilitat pragmàtica o complir amb fins rituals.

- Ha d'ésser durador i perdurable per un temps considerablement llarg, com a oposició a una moda efímera.

- Ha de tenir variants múltiples, és a dir que no existeixi una versió oficial del fenomen sinó que es torni a formular cada vegada que emergeixi.

- Existeixen versions tant urbanes com rurals, sense ser necessàriament una superior a l'altra.

- Ha d'ésser aglutinant, és a dir, pertànyer o fundar una categoria, corrent, estil, gènere o tipus.

Els elements de folklore es classifiquen habitualment en un dels tres tipus: tradició material, verbal o costumista. En la seva majoria s'expliquen per si mateixos, aquestes categories inclouen objectes físics (folklore material), dites comuns, expressions, històries i cançons (folklore verbal) i creences i maneres de fer (folklore habitual). També hi ha un quart subgènere important definit per al folklore, els jocs infantils a escoles i carrers. Cadascun d'aquests gèneres i els seus subtipus pretén organitzar i categoritzar els artefactes del folklore; proporcionen un vocabulari comú i un etiquetatge coherent perquè els folkloristes es comuniquin entre ells.

3er.- La Cultura de masses o Cultura Mainstream: La cultura de masses és un producte de la societat de consum en el món occidental. A principis del segle xx la cultura, la vida privada, el pensament, etc. van començar a ser fabricats a escala massiva i venuts en el mercat.

La cultura de masses aconsegueix fabricar a gran escala, amb tècniques i procediments industrials idees, somnis i il·lusions, estils personals, i fins a una vida privada en gran part producte d'una tècnica, subordinada a una rendibilitat, i a la tensió permanent entre la creativitat i l'estandardització; apta per a poder ser assimilada pel ciutadà de classe mitjana. La cultura de masses és el desenvolupament d'un nou model en què es reforcen les diferències i les desigualtats amb estratègies i instruments mercadològics cada vegada més elaborats. La ciència i el coneixement es posen al servici de la producció d'uns valors i símbols estereotipats. Els tres pilars fonamentals d'aquesta cultura són: una cultura comercial, una societat de consum i una institució publicitària.

La cultura de masses té uns principis interrelacionats sorgits de l'escissió entre producció i consum:

-Centralització del poder en tots els nivells (econòmic, polític, etc.)

-Uniformització dels productes per a consumidors semblants.

-Sincronització amb noves tècniques com la línia de muntatge i la producció en sèrie.

-Maximització de la productivitat: màxima producció a un menor cost i en un menor temps.

-Concentració poblacional, producte de la urbanització de la societat.

Sorgeix, així, el concepte d'indústria cultural, el cine i la ràdio no necessiten ja donar-se com a art, s'autodefineixen com a indústries.

És un producte típic adscrit a la denominada "societat de masses". És el funcionament paradigmàtic de tota cultura burgesa en l'actualitat, des del segle xx. Pot entendre-se-la com a subproducte de la indústria organitzada de consum i com a xarxa àmpliament ramificada dels mitjans de comunicació social. Tals mitjans graviten sobre la consciència individual i en sentit ampli, sobre la consciència social. La publicitat ocupa un lloc preponderant per a assegurar pels membres de la comunitat la demanda dels productes de tal cultura de masses. És tant un instrument de conservació i consolidació de les cultures nacionals donades, com un ens que encoratja una cosmovisió, un sentit de la vida, o un determinat estereotip d'educació. Privilegia el comunitari en un afany presumptuosament "democràtic", no ajuda a un autèntic desenvolupament humà, no contribueix a enriquir espiritualment els individus i no contribueix, pel mateix, al seu perfeccionament moral ni a la consolidació d'una autèntica personalitat sostinguda

4rt.- La infoxicació o sobrecàrrega informativa és l'excés d'informació que provoca en el receptor una incapacitat per comprendre-la i assimilar-la, per prendre una decisió o per romandre ben informat sobre un tema concret.

Avui en dia tenim molta més informació que no teníem antuvi, i d'ençà un temps que amb poc més d'unes pàgines escrites s'han recuperat balls com les contradanses. El problema és que amb el volum d'informació que tenim podem marejar la perdiu dels futurs investigadors i que no sàpiguen ni per on començar. Aquí la intel·ligència artificial podrà donar una mà a destriar el gra de la palla. Però crec que posats en la ment dels investigadors del futur, posats a recuperar una festa representativa dels anys 2000, malauradament el ball de bot no sonarà, o ho farà a ritme de reguetó.

El ball de bot, el món xeremier, la cultura tradicional mallorquina, mou només al mateix miler de persones, tirant molt amunt, al final ens arribam a conèixer tots a les places, sonades i festes populars. Això mou més gent que li agrada veure-ho, gaudir-ne, però que al capdavall no s'hi acaba d'implicar. És l'efecte "jubilat d'obra", un que fa la feina i deu que el miren.

- Podem canviar el món anant de festa?

Podem canviar el món anant de festa atès que petits gestos provoquen grans canvis, clar que sí. Des del punt de vista d'aquest humil servidor, com a cristià catòlic crec que una festa com un sopar amb (13) amics amb un bon vi a taula pot canviar el món per sempre més i marcar tota la història de la humanitat posterior. De fet, ens reunim cada dissabte vespre o diumenge per reviure i viure aquesta celebració que anomenam Eucaristia (paraula d'origen grec composta pel prefix eu-, que significa el bé en tots els sentits (agrable, bondat...), i xarij, que significa gracia, encant, elegància i avui traduïríem com a "acció de gràcies" o "agraïment", essent el vocable hebreu de la religió jueva berakhà, que vol dir benedicció (això és, dir/parlar bé de qualcú, de Déu, en aquest cas).

- Ses Valentes Dones o les Àguiles de Pollença sempre són respresentades per DONES; si en l'actualitat estam tomant rols de gènere (sexe) els homos ho podrien arribar a fer o passaria res?

La qüestió del feminisme i la ideologia de gènere en l'actualitat és que no demanda l'igualtat d'ambdós sexes, sinó la prevalença de la femella per sobre del mascle. Com deia al primer punt del credo, el problema és que la igualtat només és reivindicada per a les dones, per tant no és equitativa, per tant no pot ser mai igualitària, per manca d'equitat.