Un veu com a les xarxes socials hom penja imatges de felicitat, festes, amistats, amics arraulits en motiu d'una celebració, d'un aniversari, quaranta en va fer la xiqueta, ja! Festa amb piscina, faldes hawaianes i globus amb els números delators de l'edat.
Som conscient que no pertànyer a cap cercle social, no he entrat mai en cap moda, sempre he arrossegat els peus. De menut, sempre era jo qui cridava als amics per quedar, per veure'ns. Mai vaig destacar pel meu carisma i capacitat de lideratge, sempre mendigant afectivitat. És curiós com en una època en què hom està més connectat i més aprop d'indrets més remots, pugui un trobar-se tan aïllat de la gent que l'envolta, i observar altres com fan obscenitat de la seva cofoia, festa i vida social. Mai vaig ser una mala persona, massa dolenta, vull dir.
Que no m'hagin convidat, ni m'hagin tengut en compte, no m'hauria d'afectar. Tampoc ho feien quan era fadrí. L’aïllament social se perpetua una vegada casat, atès que m’he hagut d’anar a viure enfora de Ciutat (més de 15 quilòmetres per a un mallorquí és una distància considerada com a enfora). Segurament hi ha certa inèrcia, no hi deu haver cap intencionalitat. Som de naturalesa discreta i reservada, però, com a qualsevol criatura miserablement afectiva (els psicòlegs en diuen dependència afectiva), m'agrada que me facin una mica de cas encara que fos per una vegada. La meva esposa és de naturalesa encara més introvertida, tímida i domèstica i costa més treure-la de casa, que conegui gent nova o que prengui qualque conducta intrèpida o aventurera com provar menjars exòtics (xinès, kebabs turcs, menjar tailandès, cuina marroquína…està fora del nostre abast, molt lluny de la seva zona de confort). Això és un entrebanc mal de sortejar.
El meu redol és estret, íntim, petit, per això hi caben tan poques persones, però és que que si hi entrau heu de saber que sereu estimats amb passió i locura, devoció i tendresa, sempre. Som extrem en les emocions i sentiments, per això el cercle social és tan reduït.
La primera cosa que llegeixo al Google sobre què fer en el meu cas, mendicitat d’amistat, és estimar-me a mi mateix i deixar de ser jo qui telefoni sempre. Els vertaders amics se preocuparan. És evident que qui aconsella en devia tenir qualcun
La psicòloga Rosa Armas (de psicologoencasa.es) diu que:
"Què fer si els teus amics t'ignoren? En aquestes situacions en què els proposes un pla als teus amics, i ningú contesta ni sí ni no: o aportes una idea a qualsevol tema i ningú la té en compte. Pots començar a sentir que els teus amics t'ignoren.
Quan notes que un bon amic ja no queda amb tu i gaibé mai contesta als teus missatges, o pitjor encara; t’enteres que els teus amics han quedat per sortir i no t’han avisat. Sens dubte te sentiràs ignorat; tú, jo o qualsevol.
És vera que no tenim cap poder sobre las preferències que tenguin altres persones. Però, quan se tracta de persones properes, coses com aquestes ens poden fer patir molt. I, malgrat que faci mal, si se repeteix moltes vegades, el missatge de fons estaria força clar, amb la qual cosa, gairebé seria millor posar distància pel mig.
Però, podria ser que la nostra percepció d’estar essent ignorats, no se correspongui amb la realitat. Per la qual cosa hauríem de fer algunes coses abans de posar aquesta distància; sobretot perquè simplement podria ser que la relació d'amistat hagi perdut la intensitat que tenia.
Les amistades se poden refredar
No t’estaré dient res que tú no sàpigues ja. qualsevol tipus de relació amb altres persones, pot patir canvis al llarg del temps. En el cas de les amistats també, i aquests canvis podries interpretar-los com que els teus amics t'ignoren.
Potser que hagi hagut una distància física per temes de feina, per exemple, i això pot produir una distància en tots els sentits.
Tal vegada aquest amic o amiga estigui iniciant una relació de parella, i ja sabem que quan això esdevé, se sol deixar un poc de banda als amics.
En el pitjor dels casos, també pot passar que aquesta persona hagi fet noves amistats; i ja no li interessi o no li plagui continuar amb les que tenia abans.
Aquests són alguns dels motius, encara clar que pot haver-hi molts més, pels que un amic pot posar distància amb nosaltres. I pels que pots sentir que els teus amics t'ignoren.
Què fer si sents que els teus amics t'ignoren
Com deia abans, no podem influir en las preferències que tengui una altra persona en referència a amb qui vol estar. Però, i abans de donar-nos per vençuts, podem fer algunes coses per intentar que aquesta amistat torni a ser com era.
Valorar el grau de l'amistat
En primer lloc, has de fer un exercici de sinceritat amb tu mateix. L’exercici consisteix en valorar el grau d’amistat que tens amb aquesta persona; i si, la molèstia que sents per aquesta distància, és realment perquè és una persona que estimes de veritat, o és el teu amor propi el que fa que te molesti aquesta indiferència per la seva part.
Posa’t a les seves sabates
Per altra part, pensa per un moment quines són les circunstàncies actuals d’aquest amic, que segur les coneixes. Després, intenta ser objectiu. Podria ser que estiguessis exagerant, o realment veus motius per pensar que hi ha qualque cosa que no està bé? Podria ser que les seves circunstàncies actuals l’obliguin a estar un poc més distant?
No l’ignoris tu
Si finalment tens clar que aquesta persona t’importa lo suficient com per intentar arreglar la situació, i veus motius reals per preocupar-se, hi ha quelcom que és millor que no facis; i és, ignorar-la tú a ella.
Podria ser que pensassis en aquesta opció, com una forma que aquesta persona s’entemés de com s’està comportant amb tu; i fins i tot, podria ser una forma de revenja. Però, si fas això, la distància serà cada vegada major. I tal vegada arribi un moment en què la situació no se pugui solucionar.
Afrontar la situació
Lo que sí podries fer, és parlar amb aquesta persona, perquè aquesta és la millor forma de resoldre una situació o un malentés, si és el que hi ha. Clar que, la manera en que parlis amb aquesta persona daquest tema serà molt important; i no has de fer-ho de qualsevol forma.
Si li dius el que tú consideres que està fent-ho malament, se podria sentir ofesa i fins i tot atacada. Quan qualcú se sent atacat, tendeix a defensr-se; amb la qual cosa podria acabar pitjor del que estava abans.
Com te sents quan no contesta als teus missatges, o quan no te torna les cridades, o quan esquiva els teus intents de quedar amb ell, per exemple. Finalment, hauries de demanar-li si passa qualque cosa que tengui a veure amb tu, o no, i ofereix-te a escoltar-lo per saber què passa realment.
La forma més adequada de resoldre una situació on els teus amics t'ignoren, o al menys d’intentar-ho, és dir a aquests amics com te sents tú quan ells fan determinades coses.
Què pot passar?
Arribats a aquest punt, hi ha vàries coses que poden ocórrer. Una d'elles és que el teu amic, o amiga, estigui passant per unes circunstàncies personals, que no li permitin tenir tant de contacte amb tú com el que tenia. Això pot ser així realment i, en aquest cas, no hauràs de prendre't malament el seu comportament, només podràs oferir-li la teva ajuda si la necessita.
Una altra opció, és que el teu amic estigui molest amb tú per alguna cosa que has dit, has fet i fins i tot per alguna cosa que no has fet. Això hauràs de valorar-ho. Si consideres que té raó i que la seva molèstia ha sigut responsabilitat teva, podrà servir-te per corregir-ho.
Si en cas contrari consideres que la seva reacció ha sigut exagerada pel fet en concret, i que no té raó, millor l'hi dius i fins i tot pots plantejar-te lo adequat d'aquesta amistat. Podria ser que no fos tan bona com creus.
Finalment, pot ser, com te deia abans, que al teu amic li interessi més allunyar-se de tú. Si això és així, no hi ha molt que puguis fer més que, acceptar la seva decisió i dedicar el teu temps als altres amics."
Com deia Ovidi Montllor: "Bon vent i barca nova".
Aquesta no serà la darrera entrada sobre soledat… per no estar tota soleta!
El cigne negre, la meva imatge de soledat per avui:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada