NO SOM "VAGO"?

Algú va dir alguna vegada, si us plau no em facin recordar qui era ni quan va ser, que aquesta persona no era un malfaner, sinó senzillament un BUSCADOR DE LA FELICITAT.

Ser ganduls és natural, l'evolució ens predisposa els éssers humans a aquest estat mental. Ser gandul és totalment natural. Els humans hem evolucionat i en aquesta evolució s'inclou gandulejar. Això és perquè el seu cos sempre està a la recerca de la millor optimització de lenergia, i en especial a conservar-la. L'esforç s'ha d'usar en allò més fonamental, la supervivència de l'individu, és a dir, de l'espècie, qualsevol altra activitat en resulta una sandeç, una pèrdua de calories innecessària.

De fet, durant l'hivern, el teu cos produeix més melatonina, cosa que et fa estar més cansat. A l'estiu, la calor fa que estiguis més gandul i cansat, per evitar un cop de calor imminent. Quina és la tendència general? Holgazanejar!

Els ganduls som en general (per descomptat, m'incloc) més creatius, deixem més espai per a la reflexió, som més productius (per allò de poder tenir més temps lliure per no fer res), som més feliços perquè patim menys estrès i la tensió arterial ens baixa, vivim més el moment. Tot això fa que visquem més i, per tant, explica que arribem a reproduir-nos més, perpetuant naturalment la nostra nissaga de ganduls, arribant a ser així més i més cada dia.

No sóc gandul, és pura genètica, és ciència.

I si prenem l'antiga saviesa popular, per qualque raó dins la nostra llengua catalana tenim totes aquestes paraules per descriure als que cerquen la felicitat aplicant la llei del mínim esforç, d'acord amb l'IEC: Gandul, colgafocs, desidiós desidiosa, dormilega, dropo, dròpo, endillunsat, esgarramantes, esquenadret, faenafuig, fagina, furtamantes, gallofa, gallòfol, gambaire, malaganós, malfaener, malfeiner, mandra, màndria, mandrós, matapà, ociós, peresós, pigre, poltró, torrapipes, vagarro, accidiós (antic), gos (col·loquial), picacantó (col·loquial) i pixavagant (col·loquial).

Una imatge de felicitat; imaginau-vos estirats a la sorra d'aquesta platja a vint-i-vuit graus de calor amb la vostra caipirinha a una mà i sentint la remor de les ones de la mar... benvinguts al club de la galvana.