Això ja és massa per a tú, ànima meva. No encara te n'has sortit de la mort de ta mare i ara te diuen que ton pare té càncer. Sí, aquell mateix que apareixia cada cert temps, per tant era esperable que tard o prest els metges tornassin a picar la campana. Però justament ara… és massa per a tú, pobra ànima meva. Si avui plor, ànima meva, per tú ho faig, les esperances i les forces m'abandonen amb el vent de la tardor. Un crit silent a la meva habitació. No ser orfe de pare i mare, voldria la meva ànima. Però mu mareta va morir fa sis mesos i mon pare… amb una malaltia que pot ser mortal, o no, qui-sap-lo. Adès de mesos o dies esdevindran proves, operacions, teràpies, metges, hospitals… Bé que ho coneixes, ànima meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada