Mai ha estat aquesta una vida tranquil·la i plàcida mentre hi hagi éssers humans al voltant. Aquests ens zòmbics passegen pel carrer amb el seu cervell atrofiat, potser pel seu escàs ús, a la recerca que un cervell del qual alimentar-se. Quan un es troba sol, ningú no li demana comptes, ningú fa res per tu però tampoc no deus cap favor, ni un agraïment. Tot el que fas, queda fet a la teva manera i gust, no aprecies cap tara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada