Podem parlar de democràcia?

La democràcia és un mot d'origen grec que vol dir govern (Krató) del poble (Démos). La Constitución española és una Carta Magna prou magrejada per tothom qui s'enarbora amb la senyera de la defensa de l'orde establert, com si les lleis fossin quelcom inamovible, inmutable i etern. Fals completament, cal recordar de les modificacions fetes per encabir als ciutadans de la Unió Europea a les eleccions d’àmbit municipal i autonòmic i el rescat als bancs feta per via de modificació constitucional subreptícia.

Val a dir que primer fou el poble abans que la democràcia i la democràcia abans que la Llei fundamental, i aquest hauria de ser l'ordre de prioritats. A les societats modernes en les quals s'esdevé un distanciament entre polítics-governants i poble-governats, seria bo l'exercici de replantejar-se el sistema que hem montat tots plegats, sense haver d'esbucar-lo. El poder de decisió és donat pel poble que vota cada 4 anys als seus parlaments i els parlaments representatius trien al Govern que els plau més, tot depenent del color del partit que tengui més assemblearis. Vivim en una partitocràcia, el govern dels partits, instal·lats en un bipartidisme perpetu que no te visos de canviar perquè l’alternança que tenen en el joc de les cadires i dels estira-i-arronsa amb el típic retret de pati escolar(“y tú más!”), ja els està bé i no volen deixar passar altres opcions o corrents polítiques que suposin aire fresc a l’assemblea. La transparència interna dels partits “brilla” per la seva absència. Manca democràcia interna en els partits polítics, manca qualsevol tipus d’eina de participació activa de la ciutadania a l’hora de gestionar la cosa pública i de decidir on vol hom que se gastin els doblers públics.

El joc democràtic no se limita a què els ciutadans votin cada quatre anys en unes eleccions amb pre i postcampanyes rabioses i molt costoses. L’exercici responsable de ciutadania demana que hom demani comptes de totes i cadascuna de les decisions preses pels successius governs i demanar comptes quan aquests se desvien un mil·límetre del programa amb què es presentaren a les eleccions. L’exercici democràtic demana que se respecti la llibertat, la igualtat i la justícia en tot moment, hom ha de poder dir-hi la seva, hom ha de poder fer allò que cregui que ha de fer sempre respectant les lleis i la llibertat de l’altri. Quan una assemblea fa palesa la voluntat dels ciutadans d’un territori a canviar quelcom que no agrada amb una majoria tan aclaparadora com el 80% dels diputats, i quan el poble s’expressa de manera tan contundent, s’ha d’escoltar la veu el poble, s’ha de deixar decidir, com a molt se poden exposar totes les alternatives tot i explicant les bondats i amors d’aquesta opció, per tal de fonamentar amb arguments les postures contràries. Només cal esperar que el poble decideixi i respectar la seva decisió. Si per satisfer la majoria absoluta o qualificada s’han de modificar les lleis, quin problema hi ha? Cal esmentat un altre cop l’ordre de prioritats en un Estat democràtic i de dret com pretén ser el Reino de España?

La foto és d'un paratge al·leatori que no res té a veure amb polítics... o sí????